Aquest és l'extens resum del darrer Ple de l'Ajuntament de la Garriga, amb el recull de mocions que es van presentar (tant presentades per la CUP com per les altres forces polítiques) i les preguntes que vam formular al final.
Seguint el compromís de ser transparents, de fer arribar tota la informació que tenim (i generem) i d'explicar-nos tan bé com sabem, mirarem de fer arribar també aquests resums després de cada Ple.
Com que en tindrem ocasió, mirarem de millorar-ho: a partir del següent mirarem de fer-ho més sintètic i, sobretot, de ser més puntuals!
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Moció que presentem demanant l'aturada de diversos
plans urbanístics impulsats al Parc Natural del Montseny, i en suport a les
al·legacions presentades per la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny
(CSM)
En
la moció proposàvem que l'Ajuntament de la Garriga insti a Diputació i
Generalitat, en concordança amb l'estudi tècnic realitzat pel Parc Natural, a
fer marxa enrere en l’informe favorable per a l'asfaltatge de la pista forestal
existent entre Sant Marçal i Les Illes; que insti al Servei Meteorològic de
Catalunya a retirar el projecte del Centre de Referència de la Meteorologia al
Turó de l'Home; que reclami a la Diputació que sigui estudiada la utilització
de tecnologies toves de depuració com a alternativa al projecte de
macrodepuradora de Santa Fe, i que els negocis privats vinculats al projecte
contribueixin a sufragar-lo; així com exigir la construcció urgent d'una
depuradora al poble del Montseny per tal d'aturar l'abocament de les aigües
fecals a la Tordera.
Amb un caràcter més general, la CUP proposava reclamar a la Diputació de
Barcelona i al futur Govern de la Generalitat de Catalunya que prioritzi la
despesa social i en protecció dels ecosistemes i la salut en benefici públic
pel davant de projectes destinats a enriquir el sector turístic i de la
construcció, i per tant que deixi de finançar amb diner públic
infraestructures en benefici d'interessos privats i que obligui a la indústria
turística a complir amb les obligacions de protecció mediambiental vigents.
També proposa instar la Generalitat de
Catalunya a modificar la Llei d'Urbanisme per tal de garantir la màxima
protecció dels parcs naturals, eliminant la possibilitat d'acollir-se a la
figura de pla especial urbanístic en la planificació, en aquests espais.
La
moció no va ser aprovada.
•
Vots a Favor: CUP, PSC.
• Vots en contra: CiU,
ERC.
•
Abstencions: C's, SI, ICV.
Moció de suport a les persones refugiades
Des de la CUP vam donar suport a
aquesta moció, que s'acostava més als termes de la que el nostre grup volia
presentar en nom de Mare Mortum. Finalment vam optar per adherir-nos a aquesta
i permetre que el Ple presentés una única moció. Tanmateix, vam continuar
denunciant la diferenciació de categories entre refugiat polític i econòmic, i
vam emplaçar a tothom a treballar per a superar-la, per eliminar distincions
entre qualsevol persona que hagi de fugir del seu país, sigui per la raó que
sigui. No ens hem estat ni ens estarem de dir que la diferència entre refugiant
i immigrant ens sembla perversa.
Davant
la situació d'emergència i de crisi humanitària (la pitjor d'aquesta mena des
de la Segona Guerra Mundial), de la resposta insuficient de la UE davant
d'aquest escenari i del vergonyós paper desenvolupat pel govern espanyol (només
ha acollit 130 persones), i de la
difícil resolució del conflicte sirià (el principal focus d'on provenen els
refugiats) s'ha acordat:
Primer.
Instar al Govern espanyol a:
•
Demanar una major dotació de
recursos a la UE per suport jurídic, assistència, acollida i integració social
i que s’estableixin mecanismes perquè es transfereixin a les administracions
municipals per a la gestió descentralitzada.
•
Augmentar el nombre de places
d'asil, també com la dotació pressupostària per millorar la qualitat en les
diferents fases de l'atenció a aquest col·lectiu.
•
Augmentar de sis mesos a un mínim
de 24 mesos el període d'acollida de les persones sol·licitants d'asil, en
funció de la vulnerabilitat de cada persona.
•
Facilitar l’empadronament de les
persones refugiades que arribin a la Garriga obligades a marxar dels seus
països, també per motius econòmics, i garantir-ne els serveis bàsics.
•
Exigir als organismes
responsables de la tramitació dels expedients de petició d’asil a resoldre amb
celeritat els que estan en curs.
•
Traslladar a la Comissió Europea
i al Consell de la UE la necessitat d’emprendre mesures urgents per una
implementació efectiva del dret d’asil i per posar en pràctica un autèntic
sistema europeu comú d’asil que impliqui solidàriament tots els estats membres
i que prioritzi les raons humanitàries.
Segon.
Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya a:
•
Actualitzar la dotació
pressupostària del Pla de Protecció Internacional a Catalunya (PPIC), aprovat
el 28 de gener de 2014, adequant-la a la situació actual i assegurar-ne el
desplegament.
•
Territorialitzar els serveis
d'atenció a les persones demandants d'asil i en paral·lel formar i/o
especialitzar aquelles persones dels municipis que s'hauran de fer càrrec del
suport i l'atenció a les persones sol·licitants.
•
Donar suport als municipis
acollidors i facilitar-ne la coordinació.
•
Donar suport als països d’asil,
normalment empobrits, on es concentren el 85% de les persones refugiades del
món a través de la cooperació al desenvolupament o l’ajuda humanitària directa
e indirecta, garantint els drets de totes les persones
Tercer.
Comprometre l’Ajuntament de la Garriga a:
•
Facilitar l’elaboració (si no
n'hi ha) o revisar/actualitzar els plans d’acollida municipals (o comarcals)
per incorpora-hi l’asil.
•
Engegar i garantir polítiques de
cooperació al desenvolupament amb vocació transformadora.
•
Sumar conjuntament a la resta
d’ajuntaments de la demarcació de Barcelona en el desenvolupament de les seves
accions respecte la creació d’una Xarxa Catalana de ciutats refugi.
•
Instar al Fons Català de
Cooperació al desenvolupament a coordinar aquesta xarxa i a desenvolupar el
projecte d’acolliment a totes les persones desplaçades per la guerra.
•
Aprofitar els recursos i treballar
de manera coordinada amb el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament per a
que, en col·laboració amb les entitats que treballen la problemàtica, pugui
desenvolupar la seva feina d’acollir les famílies desplaçades i garantir la
seva correcta atenció amb els professionals adients.
Quart.
Sumar-se a les línies de treball identificades i consensuades a les reunions en
matèria de refugi, celebrades a la seu del Fons Català amb la participació
d’ajuntaments i administracions locals supramunicipals. Aquestes són: assistència en les rutes de fugida, suport
als municipis de la ruta, planificació i gestió de l’acollida, acollida a
Catalunya i educació per al desenvolupament a Catalunya respecte a les
poblacions de refugiats
Cinquè.
Coordinar i concentrar els esforços del món local davant la situació
d’emergència actual, a través del Fons Català, en col·laboració amb les
entitats municipalistes , per tal de tenir una veu conjunta que faci
interlocució amb la Generalitat de Catalunya i el Govern de l’Estat espanyol.
Sisè.
Fer arribar aquest acord al Consell de Cooperació Municipal de la Garriga, al
Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, a la Federació de Municipis de
Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis, a la Generalitat de Catalunya
i al Govern de l’Estat espanyol.
Aprovada
per unanimitat
Moció de Ciutadans la Garriga per demanar la
retirada de la consideració de persona non grata a Manuel Jiménez de Parga,
José Ignacio Wert i María de los Llanos de Luna
En aquesta moció, el grup espanyolista
demanava la retirada d’aquesta consideració que el Ple de la Garriga havia
dedicat a aquestes persones en legislatures anteriors. S’apel·lava a la
llibertat d’expressió i de discrepància, i es remetien al fet que,
presumptament, s’havia pervertit el títol de persona non grata, que només
hauria d’estar subjecte a la diplomàcia.
Des de la CUP vam denunciar el
cinisme de C's a l'hora d'apel·lar a la Constitució espanyola i a la democràcia
espanyola per parlar de llibertat d'expressió i respecte ideològic i ho vam
il·lustrar amb tot d'exemples: des d'Egunkaria
i Egin, fins a la darrera xiulada al
Camp Nou, passant per la Llei Mordassa. Des de la CUP creiem que una declaració
de persona non grata és també un acte de llibertat d'expressió, que, a més, no
té cap mena d'implicació jurídica.
La
moció no va ser aprovada.
• Vots a Favor: C's.
• Vots en contra: CiU, ERC, CUP, PSC, SI, ICV.
Moció de suport a la creació de la prestació
«Garantia+55», proposta impulsada per la UGT de Catalunya
La
moció, presentada a proposta d'Acord-ERC, estableix la creació de la prestació
«Garantia+55» (prestació econòmica igual al SMI vigent i manteniment d'entre un
90-100% del còmput de les bases de cotització durant la percepció d'aquesta
prestació), apostar per un SMI de 1000 euros, simplificar i racionalitzar el
sistema de prestacions, acabar amb l'estigmatització dels aturats de més de 55
anys i millorar els sistemes d'inserció.
Considerem
que és poc transformadora ja que no va a l’arrel del problema. Tenim una realitat
vigent on la població major de 55 anys es troba en situació d’atur i de
precarietat. Considerem que la mesura social correctora d’aquesta problemàtica
seria la inserció laboral de tota la població que ho necessiti. Pensem que
aquesta és una mesura d’urgència, que cal tirar endavant, però cal desenvolupar
a fons el punt 5 del primer acord referent a la inserció i formació d’aquestes
persones per trobar una feina. Així doncs anirem al govern a fer polítiques
locals d’ocupació tenint en compte aquesta realitat.
La moció va ser aprovada.
• Vots a Favor: CiU,
ERC, CUP, PSC, SI, ICV.
•
Abstencions: C's.
Moció
per demanar la millora de condicions de vida de determinats col·lectius de
persones migrades al nostre país i la nostra vila. Presentada en nom de Papers
i Drets per a Tothom (Vallès Oriental)
Les
persones que fugen dels seus països a través del Mediterrani, s'enfronten a una
greu situació, que comença als espais fronterers europeus, però continua als
pobles i ciutats del nostre país; que abandonen el seu país d’origen i es veuen
desposseïdes de la ciutadania al país de destí, obligades a viure en uns llimbs
legals que les condueixen a l’explotació laboral i l’exclusió social, acabant
en circuits il·legals, assentaments en espais insalubres o en Centres d’Internament
per a Estrangers (CIE), per finalment ser deportades o tornades de nou a la
situació anterior.
Totes
aquestes persones, quan intenten regularitzar la seva situació a casa nostra,
es troben amb l'exigència de tenir un contracte de treball d'almenys un any de
durada a jornada completa, la qual cosa és difícil d'aconseguir en el context
actual de crisi econòmica i amb una taxa d'atur que volta el 25%. Això
suposa també, per a moltes persones, la
impossibilitat de renovar els permisos de treball i residència, quan és el cas.
El
Reglament (BOE-A-2011-7703) de la llei d'estrangeria permet la regularització
administrativa amb un informe d’arrelament a les persones considerades
vulnerables. Aquests informes els ha d'emetre la Generalitat a partir d’una
proposta positiva elevada per l’ajuntament. És evident que el simple fet de
viure en un lloc sense tenir permís de residència, per si mateix ja suposa una
situació de vulnerabilitat.
D'altra
banda, tota persona que viu a casa nostra té el dret i l'obligació d'estar
empadronada a la població on resideix, tingui o no residència fixa. És per això
que cap ajuntament hauria de negar l'empadronament de les persones que viuen al
seu poble, vila o ciutat, sigui quina sigui la seva situació legal, laboral o
habitacional.
Considerem
imprescindible cercar els mecanismes i mesures polítiques que ajudin a la
nostra ciutat a poder gestionar millor la cohesió, la qualitat de vida de tots
els seus ciutadans i ciutadanes, i el respecte escrupolós de la dignitat del
conjunt de les persones, -independentment de la seva situació administrativa-
mitjançant les mesures oportunes tant legals com econòmiques per poder fer
front a un fenomen que afecta la convivència i per tal d’intentar fer front a
la precarietat i vulnerabilitat que moltes persones pateixen per tal
d’inserir-se en el món laboral i facilitar el seu procés d’arrelament a la
nostra ciutat.
ACORDA
Primer.
- Sol·licitar a les administracions competents que,
en l'actual context de crisi i atur, flexibilitzin les condicions per a la
concessió i renovació deis permisos de residencia i treball de les persones
estrangeres.
Segon.-
Proposar l'arrelament favorable a les persones migrades sense regularitzar que
no disposin d'un contracte de treball i que estiguin en major situació de
vulnerabilitat, i instar a les administracions competents a emetre certificats
d’esforç d’integració i l'informe positiu d'arrelament social per a aquelles
persones que estiguin en major situació de vulnerabilitat.
Tercer.- Demanar al Govern Espanyol que atorgui el
permís de residència a totes les persones que aportin aquest certificat
d’esforç d’integració i a la Generalitat de Catalunya que els continuï renovant
sense impediment.
Quart.- Establir un mecanisme per tal d'incloure al
padró municipal totes les persones que resideixen a la ciutat, inclosos els
casos de persones que no disposen d'un domicili fix.
Cinquè.- Sol·licitar, a les institucions que tinguin
contemplada la seva aplicació, la supressió de les taxes per la realització de
tràmits d’estrangeria que afectin a persones amb vulnerabilitat en totes les institucions.
Sisè.-
Comunicar els anteriors acords al Govern de l’Estat i al Govern de la
Generalitat.
Aprovada per unanimitat, acceptant la proposta de modificació de CiU en el punt
Quart, que finalment va quedar així:
“Establir un mecanisme per tal d'incloure al padró municipal totes les
persones que resideixen a la ciutat”
Moció de suport i de solidaritat amb el president
Artur Mas, la consellera Irenen Rigau i l'exvicepresidenta Joana Ortega,
encausats pel TSJC per la consulta al poble de Catalunya del 9N
Vam mostrar el
nostre suport sense reserves a l'hora de denunciar la demofòbia persistent i
malaltissa de l'estat espanyol. Així mateix, vam introduir algunes esmenes a la
moció amb voluntat de remarcar la naturalesa antidemocràtica de l'estat (on la
separació de poders és inexistent, tal com es demostra en casos com aquest),
però alhora per despersonalitzar les acusacions i assenyalar com a objecte de
la persecució a la voluntat del poble català a decidir per ell mateix.
Les modificacions es van produir en
els punts 2, 3 i 4, que van quedar de la següent manera:
(2) Reiterar el compromís de l’Ajuntament de la
Garriga a
garantir el dret democràtic del Poble de Catalunya a decidir
lliurement el seu futur polític.
(3) Denunciar el perill de la
instrumentalització política de les institucions de l’Estat per part del govern
espanyol, que
utilitza políticament les instancies judicials per intentar doblegar la
voluntat del poble català.
(4) Rebutjar de ple la imputació contra el president Artur Mas,
la consellera Irene Rigau i l'exvicepresidenta Joana Ortega, per part dels
aparells de l’Estat espanyol; així com els intents continuats de privació del
dret democràtic del Poble de Catalunya a decidir els seu futur polític, per
part del govern espanyol.
La moció va ser aprovada.
• Vots a Favor: CiU,
ERC, CUP, SI, ICV
• Vots en contra: C's.
•
Abstencions: PSC.
PREGUNTES
ORALS QUE FORMULEM AL FINAL DEL PLE:
1) Fa uns
mesos vam fer pública la condemna de l’homicidi d’una dona garriguenca trobada
morta al Port de Barcelona, presumptament a mans de la seva parella, per tal de
fer públic el nostre rebuig a la violència masclista, encara vigent a la nostra
societat. Davant d’aquest fet, vam demanar al govern municipal que assumíssim
la responsabilitat col·lectiva i que l’Ajuntament es personés com a acusació particular contra aquest fet. Per aquest
motiu demanem al govern, si ja s’han estudiat la possibilitat de personar-se
com a acusació particular per fer front a aquest cas de violència masclista?
Resposta
Alcaldessa: -No
s'ha estudiat.
2) El govern
municipal ha elaborat el Pla d’Acció Municipal (PAM) per tal que tinguem
informació detallada de l’estructura municipal? Quan es preveu que tindrem el
PAM a l’abast del poble de la Garriga?
Resposta Alcaldessa: -No, està previst per finals d'octubre.
3) El passat
29 de Juliol es va aprovar la moció per la reobertura del Centre d’Atenció
Primària de la Garriga en horari nocturn. S’han realitzat els acords presos de:
-Traslladar al
Govern de la Generalitat de Catalunya, al Departament de Salut i als organismes
competents en la matèria, la necessitat de restablir el servei complet del CAP
de la Garriga per tal de garantir el dret a la salut i la seguretat dels
habitants de la Garriga i els municipis propers.
-Donar suport
a les mobilitzacions populars que reivindiquin el que aquesta moció defensa.
Resposta Alcaldessa: -Sí, sempre que s'aprova una moció, es traslladen els acords a
les administracions corresponents.
4) Diverses
persones del barri dels Tremolencs ens han alertat de que s’ha eliminat el
servei de Recollida de Fracció Orgànica al seu barri. Voldríem saber si això és
així i per què?
Resposta Alcaldessa: -No, no s'ha eliminat aquest servei i emplacem a totes les
persones que trobin a faltar contenidors als seus barris a dirigir-se a
l'Ajuntament a fer la queixa per tal de tenir-ne coneixement.
5) Quina és la
situació actual de les obres de l’àrea de l’Artigassa? Té coneixement aquest govern
municipal de l’orientació presa pel consistori de Cànoves i Samalús davant del
rebuig social que desperta el projecte que s’hi vol fer?
Resposta Alcaldessa: -S'han restablert relacions amb l'Ajuntament de Cànoves i
Samalús. Les obres estan aturades per l'estudi de Cultura. L'Ajuntament de la
Garriga tirarà endavant el contenciós.
6) Segons la
web de l'ajuntament, en la presentació del pressupost 2015, el dia 18 de
desembre de 2014, es deia que la Generalitat li devia al Consistori 1.300.000€.
Encara se’ns deuen aquests diners? Han augmentat? S’ha fet alguna cosa per
cobrar-los?.
Resposta Alcaldessa: -Si, encara se'ns deuen diners, tot i que no podem donar la
xifra exacte perquè ara mateix no ho podem consultar.
